La darrera entrada del blog Mi Mesa Cojea, de J.A. Pérez, es titula “Euroguacanitos“, i fa un retrat (potser una mica tòpic) dels espanyols quan surten de vacances per europa. Parla d’allò que tots ja sabem: son (o som) cridaners, no tenim més interès que fer fotos al Zara de torn, desentonem “cosa mala” amb l’ambient en general… Així, l’autor califica als espanyols de “els Ewoks d’Europa” (tot i així, potser l’autor s’hauria d’anar passejant per Lloret o Tossa per veure hordes de Jedis europeus cremats com gambes mentre mengen paella i tararegen el “E viva Espana” en alemany o en holandès).
Tot i així, la darrera frase del seu post (“Con dos cojones, y un toro”) m’ha fet recordar un número ja antic de la revista El Jueves, on el veterà Azagra, a la seva secció “Lo que nunca sale por la tele”, treia a la llum la imatge de Manolo Prieto, el dissenyador de la marca comercial del brau d’Osborne. Un home que és recordat no només per la seva qualitat a l’hora de dibuixar (com es pot veure en aquestes portades de llibres que ell va il·lustrar), sinó també per ser un excombatent de la Guerra Civil i membre del Partit Comunista.
Quina decepció per una gran part del borreguisme seguidor del Partit Popular, que enarbolava banderes rojigualdas amb el brau estampat en elles, sense saber que exhibien el símbol creat per un comunista de pro. Vaspaña!
Hoyga, de que cosas se entera uno…
Pero a estas alturas ya no se le puede pillar cariño al toro, aunque tenga ascendencia soviética.
Pues qué quiere que le diga… ahora que tiene parentesco (ideológico) con el Osito Misha, me lo empiezo a mirar con otros ojos…
O es eso, o es el calor.