El darrer post del recentment estrenat blog de la meva mediàtica germana recorda, amb certa melangia, l’arribada de la tardor recordant Premià, els plataners i les pells de taronja a l’estufa o radiador de casa els papes. Però sense desmerèixer aquests records (completament compartits), per mi la tardor fa olor de patates, xurros i porros. Sí, és l’olor característica de les fires de Girona.
Això de les fires és el que normalment anomenaríem la Festa Major de la ciutat. Però a Girona, i depenent d’amb qui parlis, ho anomenaran Fires o Barraques. Normalment ho anomenen Fires els nens, els papes dels nens i els avis dels nens (per raon òbvies). Barraques és com ho anomenaria la “muchachada” de la província, la joventut sanota que durant tot l’any es deixa les peles (i el fetge) a la costa brava.
Tot comença quan s’instal·len els firaires a La Devesa. Allà copmences a veure els elements típics de les fires de tots els pobles: el “caballitus”, les parades de xurros i menjars (poc recomanables si es té l’estómac delicadet), i els venedors de globus, “cachivaches” i demés xorradetes. Però si hi ha una cosa que defineix les Fires de Girona és l’enorme “noria” que et permet veure una panoràmica de la ciutat realment espectacular (si no t’importa passar fred durant una estona).
Poc després, Barraques ocupa tot el protagonisme. Ja sigui per aquells que busquen concerts, com per aquells que només busquen passar una bona estona, Barraques és un bon lloc per passar una nit de dissabte. Tot i això, tot l’ambient està cobert per una mena de boira permanent que al principi costa d’empassar, però que al final et permet veure tot l’ambient d’una manera més… feliç. Allà et trobes bàsicament tres tipus de persones: els que van a veure els concerts, els que van a veure amics i coneguts a qualsevol barraca que hi hagi, i els que van a beure. A beure molt. Si ets un jove d’esquerres, independentista o senzillament antisistema, aquest és “the place to be”.
Amb tot això, quins són els meus records de tardor? Des de fa gairebé deu anys, passar més aviat fred, disfrutar d’un sopar amb la colla i veure la major concentració de joves que es pot veure a la ciutat. Però ja m’està bé. Què cony! Em sembla perfecte! I si és amb l’Anita, ja és immillorable.
Una última coseta: m’he activat un perfil pel blog a Google Analytics, a veure si m’aclaro una mica més amb les estadístiques.
Actualització: No es pot fer servir Google Analytics amb WordPress. Ho podeu llegir aquí.
Legido-Pineda es fan un lloc a fires! “a place to be!!!”
Nu seeeee!
Gràcies per enllaçar-me!