Ja tenim aquí la nostra petita revolució internauta: arrel de l’aprovació de la la Llei d’Economia Sostenible, que entre d’altres coses incorpora la famosa Disposició Adicional Segona o Llei Sinde, s’ha organitzat a Internet un grup de persones que promocionen a través d’una pàgina web i diverses xarxes socials com Facebook i Twitter una campanya destinada a no votar als tres partits que han permès tirar endavant aquesta llei (PSOE, PP i CiU). Aquesta campanya, anomenada #nolesvotes, pretén que la societat prengui consciència de la importància del seu vot i que actui en conseqüència.
Aquests són els fets, ara ve la meva opinió: a priori, la iniciativa ha nascut morta.
M’explicaré. Si ens posem a analitzar els patrons de vot de la població espanyola des del restabliment de la democràcia podem observar que a mesura que el vot s’anava concentrant en dos partits polítics, el nivell adquisitiu d’aquests partits anava augmentant més i més. I donat que les campanyes polítiques (més precampanyes i preparacions de les campanyes i precampanyes) s’han anat dilatant en el temps, i cada cop són més mediàtiques, aquestes també costen més diners, de manera que molts partits polítics no tenen possibilitats de fer res en unes eleccions generals perquè no tenen el capital suficient com per pagar una gran campanya mediàtica.
I aquest és el meu argument per dir que la campanya de #nolesvotes ha nascut morta. Possiblement s’hi adheriran els prop de 250.000 internautes que ja ho han fet (o potser més), però per aconseguir un canvi realment significatiu haurien de sumar a tots els que es van abstenir les darreres eleccions. I a molts d’ells no s’hi accedeix amb internet. Calen diners, molts diners. per això, no seria una mala idea muntar una plataforma de crowdsourcing per recollir diners i poder pagar una campanya de publicitat poderosa, capaç de competir amb garanties amb les campanyes milionàries dels dos grans partits d’aquest sant país.
I si no és així, me la tallo i em faig monja!
