Rails & Tweets: reflexions personals

Posar-se a escriure quelcom sobre el segon Rails & Tweets es converteix en una tasca titànica quan ja tens a dos assistents que han dit la seva a través dels seus blocs (en Luis Miguel a.k.a. Maquinistilla i l’Anaïs a.k.a. Rainfallsdown). Per molt que ho provi, hi ha ben poc a afegir després d’aquest parell de posts, però m’animaré i escriuré quatre ratlles sobre el tema.

De la jornada del 2n Rails & Tweets, així com de les jornades prèvies mentre es preparava, en trec una sèrie de conclusions sobre què és això de Twitter i per què és tan atractiu:

1. Tot i haver-nos conegut en un mitjà digital, i haver compartit converses i reflexions sobre multitud de temes en aquest àmbit tan tecnològic, un dels fets més esperats (com a mínim per la meva banda) és desvirtualitzar a la gent. El nostre amic @Maquinistilla ho deixa ben clar al seu bloc: te n’adones que hi ha una persona al darrera de l’avatar i d’una col·lecció més o menys extensa de missatges, un conjunt de sentiments agrupats a dins d’un cos, i fins i tot quatre extremitats.
2. Aquest punt va relacionat amb l’anterior: fas més amics nous a través de Twitter que a través de Facebook. En certa manera, a Facebook et dediques a virtualitzar gent que ja coneixes, mentre que a Twitter coneixes gent que després desvirtualitzes (no crec que siguin més de 30 les noves amistats que fet a través de Facebook, quan a través de Twitter ho son totes).
3. Finalment, no crec que hi hagi cap altre esdeveniment programat en el que es pugui ajuntar un grup tan heterogeni de gent. Al 2n Rails & Tweets hi havia des de bloggers fins a Online Reputation Managers, passant per mestres, estudiants universitaris, maquinistes de ferrocarril, enginyers o documentalistes. I tots ells amb un sol punt en comú: de tant en tant creuen missatges de 140 caràcters entre ells.

Converses completament espontànies sobre multitud de temes, reflexions profundes i pensaments banals, dos tuppers plens de torrijas, fotos i més fotos, un manual de conducció de trens, l’ús de les noves tecnologies entre els més joves… serien tantes les coses a destacar d’aquesta trobada que em donaria per tres o quatre posts seguits, però res es podria comparar amb l’experiència de tornar-ho a repetir i viure una altra jornada de desvirtualitzacions massives al tren, qui sap si aquest cop en sentit contrari i amb un horari més “normal”.

Què, ens apuntem per la propera?

P.d. M’agradaria tenir un record per dues absències en aquest Rails & Tweets, les de @jdegra i @tonisellas, participants a la primera trobada que aquest cop no van poder venir. Així mateix, li prenem la paraula a @quimnadal i el convidem a tornar-nos a reunir en un viatge cap a Barcelona.