Ahir a migdia, i després de molt esperar, finalment M’apareixia la possibilitat de poder actualitzar el meu Ubuntu a la nova versió 12.10. Content com un gínjol vaig dir que sí, que volia actualitzar el sistema, i després d’unes quantes hores de baixades i configuracions, semblava que ja estava fet. Només calia reiniciar i ja està.
Però no, els problemes tot just començaven llavors.
Pel que sembla, a la nova versió de Ubuntu no li acabava de fer el pes el tipus de targeta gràfica que tinc al portàtil, i va decidir obviar-la i presentar la interfície gràfica com li va donar la gana. Buscant per internet vaig poder veure que era un problema generalitzat que, afortunadament, vaig poder resoldre. Tanmateix, el menú principal (el famós Unity) desapareixia i em deixava sense accessos directes a les meves aplicacions. Si penseu en mi com en un patós d’Ubuntu, entendreu la meva desesperació.
Però la cosa es complicava encara més. A suggerència d’alguns amics meus de Twitter, usuaris assidus de Linux, feia el pas de canviar d’Unity a Gnome 3. Un cop instal·lat, vaig veure que Ubuntu no semblava portar-se gaire bé amb Gnome + Nautilus, de manera que després de fer quatre retocs manuals i un parell de reinicis, em trobava en una situació molt diferent a l’inici d’aquesta aventura.
No carregava res. Escriptori buit, sense accessos directes ni activitat aparent. Només podia apagar-lo.
Així doncs, a suggerència del gran Josep Sánchez (el trobareu com a @papapeps a Twitter), em vaig descarregar Linux Mint. És una distribució basada en Ubuntu (per tant, molt semblant al que tenia fins ara), però amb Gnome Cinnamon per defecte (com a mínim la versió que em vaig baixar jo, podeu descarregar Mate, que és una versió de Gnome 2). Un cop fet el backup de les dades, i amb un USB d’arrencada, inicio Mint al portàtil, l’instal·lo i faig les tres o quatre configuracions de rigor. El resultat? Un sistema més ràpid, molt més senzill i elegant, i sobretot sense les fallades a nivell gràfic que Ubuntu m’estava donant darrerament. Només li ha faltat configurar-me la Wi-Fi a la primera, però segur que ho acabarem solucionant.
Quan porti més temps amb Mint n’hauré de fer un post específic, però per endavant ja puc dir que és una distribució ideal per a usuaris domèstics normals i per a oficines. Almenys, si jo tingués una empresa, les administratives anirien amb Mint.
Per últim, però no menys important, agrair l’ajuda desinteressada de Josep Sánchez, Tomàs Mallafrè i Darío Castañé, que van tenir la santa paciència d’assistir-me en aquest procés de migració. Gràcies, nois, sou molt grans!
I ara, si només van ser un parell de tuits. Però me n’alegro si algun va ser útil 🙂
Tomàs