Fent el repàs matinal al llistat de blogs que segueixo, em trobo amb un article de n’Anna Codina al seu recomanadíssim blog Betes i Clicks titulat “El Dr. Google em porta l’embaràs“. En aquest article exposa com està complementant la informació que rep del seu equip mèdic amb la que troba a través de la xarxa. I això em dóna peu a fer un parell de reflexions.
La primera ve motivada pel meu entorn professional. Si bé és cert que Internet ens ha ofert la possibilitat d’accedir a quantitats ingents d’informació a l’abast de dos o tres clicks, també és cert que aquesta quantitat d’informació pot acabar duent-nos cap allò que els professionals de la informació i la documentació anomenem infoxicació, és a dir, podem acabar saturats davant un maremàgnum de dades difícil de manegar. Davant d’això, cal tenir cura i saber destriar aquelles fonts d’informació realment útils de les que siguin dubtoses o clarament poc fiables. Alguns consells pràctics són:
- Comprovar qui ha redactat aquesta informació. En el cas d’autors institucionals, comprovar-ne el seu prestigi.
- Veure en quina data va ser publicada aquesta informació: en l’àmbit de les ciències de la salut i de la vida, molts cops la informació publicada fa cinc anys podria estar desactualitzada o directament rebatuda.
- Comprovar si la pàgina ha obtingut el segell de qualitat d’alguns dels programes d’acreditació de pàgines web en salut. En podríem citar uns quants, però els segells de Health on the Net Foundation, Web Mèdica Acreditada (del Col•legi de Metges de Barcelona) i Web de Interés Sanitario de Portalesmedicos.com son bons indicadors.
Els exemples que l’article de Betes i Clicks són bons exemples de fonts d’informació de referència, tot i que jo personalment també hi afegiria MedlinePlus, produïda per la National Library of Medicine nord-americana (en concret, la seva secció d’embaràs).
L’altra reflexió ve des del punt de vista de pare que ja ha viscut dos embarassos: molts cops els excessos d’informació poden dur cap a estats d’angoixa força exagerats en els futurs pares. Com bé apuntava l’Anna, amb tots els respectes molts cops les futures àvies fan comentaris des d’un punt de vista de fa trenta anys, però també cal tenir en compte que molts cops ens trobarem per internet amb intervencions en fòrums de dones amb contextos socials, econòmics i físics molt diferents als nostres. Tenir en compte la seva informació és bo, però sempre des del propi coneixement de la nostra realitat i de forma coordinada amb el professional sanitari que ens porta.
I si tenim dubtes? Aquí teniu alguns consells pràctics:
- Planifiqueu la bateria de preguntes que vulgueu fer al metge / llevadora abans de la visita. Si cal, apunteu-vos-ho en una llibreta (o a l’Evernote). Si en teniu moltes, trieu les 3-4 més importants.
- Abans de sortir de la visita, assegureu-vos d’haver entès les respostes. Si cal, repetiu-les davant del professional.
- Recordeu que hi ha SASSIR (Serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) que disposen de línies telefòniques d’ajuda. Si no, sempre està el 061, CatSalut Respon.
Informació addicional
- Associació Catalana de Llevadores
- Kit de Visita Mèdica (útil no només quan has d’anar a les revisions de l’embaràs, sinó també quan has d’anar al metge en general)
Completament d’acord. La informació del google s’ha d’agafar sempre amb pinces i intentar contrestar-la tant com ens sigui possible. I si és possible, crec, sempre és millor una font directa (el metge, la llevadora o una infermera) que el Dr. google… i més en cas d’embarassos i nadons!
Aquí està el tema: quan no existia internet sempre hi havia aquell amic, conegut, company de feina o familiar que et deia “doncs a mi em va bé fer això” o “has provat de fer això altre?”. Internet ha fet el que ha fet amb d’altres aspectes de les nostres vides: globalitzar-ho i fer-ho més gran. Però el punt important sempre és el mateix: qualsevol alternativa a allò que fem referent a la salut ha de ser consultada amb el nostre metge, sobretot en el cas d’embarassades, nadons o malalts crònics.