Per què no aniré a la Via Catalana per la Independència

Alerta: abans de donar la teva opinió sobre aquest article, assegura’t de llegir-lo del tot!

Em resistia a escriure aquest post perquè creia que no havia de justificar perquè no volia participar d’aquesta iniciativa, però avui mateix he llegit aquest tuit del diari electrònic Vilaweb i, literalment, m’he quedat de pedra:

‘Qui no vulgui ser comptat com a independentista, que no vingui a la cadena’ http://t.co/IRSEHGzhq8

— VilaWeb (@VilaWeb) August 19, 2013

Aquestes paraules són del vicepresident de l’AMC, el senyor Jaume Marfany, i només se m’acuden dos motius pels quals hagi pogut dir aquesta afirmació:

1. No era gaire conscient de les seves paraules
2. Les seves ànsies de protagonisme el duen a dir aquest tipus de barbaritats.

Vejam, siguem seriosos: si la meva condició d’independentista ha de venir condicionada per la meva participació o no a un happening que, a ulls del govern central, no deixa de tenir la mateixa significació que un trending topic a Twitter amb lema sobiranista, queda ben clar que oficialment ja sóc un unionista (o pitjor encara, un federalista com en Pere Navarro). Però ni el senyor Marfany, ni ningú que m’estigui llegint encara, s’ho acabarà de creure, oi?Segons el meu punt de vista, el senyor Marfany està donant peu als Rivera, Cañas i Sánchez-Camacho per a que justifiquin que una gran majoria de catalans no son favorables a la independència perquè no hauran assistit a la cadena, igual que va passar amb la manifestació del passat 11 de setembre. I això no és gens positiu.

Així doncs, jo personalment no aniré a la Via Catalana per les següents raons:

1. Perquè crec que aquesta cadena no és res més que una demostració de que ens agraden molt les simbologies, però que sembla que no tenim voluntat per encarar els fets i tirar pel dret.
2. Perquè amb declaracions com les del senyor Marfany, quelcom que podria estar destinat a unir persones de diverses condicions i pensaments polítics corre el perill de convertir-se en un acte per identificar “bons” independentistes (o potser “veritables” independentistes) de la resta de la població (quelcom que fins ara només feien els partits espanyolistes per intentar denigrar les mostres de força del poble).
3. Perquè, tenint en compte com funciona (fins ara*) el sistema polític català, la única manera de que realment el procés tiri endavant és que a les properes eleccions catalanes el poble voti massivament un partit independentista de veritat. Res de sobiranistes oportunistes (CiU) ni partits que no saben a què juguen. Eleccions, referèndum, i si surt que sí, Declaració Unilateral d’Independència i avall que fa baixada.

Deixem-nos d’hòsties en vinagre i agafem el brau per les banyes. Perquè segur que és això el que volem, no?

* Sempre podeu acabar votant partits que us deixin prendre a vosaltres com a poble les decisions, enlloc de delegar-les de forma maldestre a 135 “representants”. Ja sabeu, piratejar la política catalana… 😛

Actualització

Aquest post ha generat un intens debat a Twitter sobre la interpretació de les paraules de Marfany. Després de totes les opinions, un enllaç que m’ha proporcionat n’Antoni Moga (a qui agraeixo que me l’hagi passat) m’ha donat una visió diferent de la frase polèmica. No ho esborro del post (n’ha de quedar constància de la meva ficada de pota), però cal admetre que he pecat de poca professionalitat com a documentalista. Això sí, mantinc el punts 1 i 3 de l’argumentació.