L’altre dia vaig rebre una trucada de telemàrqueting de Jazztel. En un principi jo no sabia que era telemàrqueting, ja que el número de telèfon que em trucava era de Barcelona. L’operadora, molt amable, es presentà i em preguntà si volia escoltar unes ofertes que tenia per mi (aclareixo que no sóc client de Jazztel).
La seva amabilitat s’acabà quan va veure que jo contestava a totes les preguntes en català, i la cosa va anar a més quan li vaig preguntar si podia parlar amb algú que parlés català. L’operadora, un xic indignada, em va penjar el telèfon.
Ara podria començar un bonic discurs nacionalista i explicar com, de forma sistemàtica, l’Estat Espanyol coarta el meu dret de poder fer servir la meva llengua en qualsevol situació, però no ho faré per una senzilla raó: qui em trucava no era el Ministerio de Defensa o qualsevol entitat del govern estatal (un altre dia ja parlarem de la curiosa atenció a l’usuari dins l’administració). Era una empresa privada. I, de forma contrària a allò que hauria de ser a l’Administració, una empresa privada no està obligada a atendre’m en català. Touché, monsieur Pineda.
Però siguem una mica seriosos: una gran empresa, que pretengui donar servei a tot l’estat, hauria de ser una mica sensible i contemplar la possibilitat de que alguns dels seus clients vulguin ser atesos en una llengua que no sigui la castellana. En el cas dels serveis d’atenció telefònica (bé, en el cas de qualsevol servei d’atenció al client, que també hi incloc l’atenció a través de xarxes socials o correu electrònic), aquestes grans empreses haurien d’estar preparades per oferir atenció en qualsevol llengua de les oficials a qualsevol de les parts de l’Estat. I com dic al títol d’aquest post, no és nacionalisme: és respecte per la diversitat de llengües de l’Estat, i sobretot és una oportunitat de quedar molt bé amb una part cada cop més gran de la població.
Moltes empreses ja van fer un primer pas traduïnt (amb més o menys encert) les seves pàgines al català, euskera o gallec. Ara cal que facin un pas més, i quan vulguin trucar-me per oferir-me una línia ADSL o qualsevol altra cosa i jo sol·liciti atenció en català, ho facin realitat.
Una altra cosa és que jo ho acabi contractant, però realment m’agradaria molt poder dir, en la meva llengua, “ho sento, però no m’interessa”.
