No se’m pot negar que sóc independentista. Encara que políticament estigui vinculat a un partit que no ho sigui de forma oberta com Pirates de Catalunya (encara que hem repetit per activa i per passiva que estem absolutament a favor del dret a decidir), penso que no té per què ser contraproduent que Catalunya disposi d’un Estat propi. Fins aquí, la part del post on potser no em guanyi unfollows a Can Twitter.
Tanmateix, també sóc republicà, dels que creu que la república és una forma de govern que, com a punt de partida, és millor que una monarquia anacrònica que, encara que alguns la defineixin com a “moderna i del segle XXI”, encara basa el seu funcionament en la designació d’un cap d’estat pel simple fet de ser l’hereu o pubilla d’una família. I no només la defenso per Catalunya, sinó també per qualsevol altre estat que vulgui considerar-se mínimament modern.
Per això jo dono suport a la República Espanyola, i crec que el procés iniciat avui amb l’abdicació del Ciutadà Borbó (que diria el meu pare) hauria de ser l’inici de la veritable renovació de l’Estat espanyol: lliure del llast de la monarquia hereva del franquisme, però també lliure de prejudicis, i per tant disposada a acceptar la voluntat popular no només de la seva ciutadania, sinó també la de la ciutadania catalana (i sí, aquí és on probablement em guanyi els unfollows que he esmentat abans).
En poques paraules: el dret a decidir no només pels catalans en allò que els autoproclamats timoners del Procés creuen que tenim dret, sinó en tot allò que ens afecta i per a tothom. Inclosos els espanyols. Al cap i a la fi, qui ha votat al rei com a cap d’estat?
