Pirates de Catalunya, el partit on milito i del que tinc l’honor de ser el portaveu, porta debatent dues setmanes el paper que ha de tenir a les eleccions del 20 de desembre al Congrés dels Diputats. Aquest debat ha culminat avui mateix amb la publicació d’una votació, a la qual estan cridats tots els pirates, per decidir si PIRATA.CAT ha de renunciar a presentar-se a aquestes eleccions.
Sí, estem decidint si renunciem. Això implica afirmar que com a partit polític la nostra postura per defecte davant de qualssevol eleccions seria presentar-nos. Aquest punt és important, i fa més acurada la votació que estem duent a terme, enfront d’altres votacions que havíem fet en el passat i que havien generat dubtes en quant a la seva interpretació.
Prendre aquesta decisió no és fàcil. Hi ha un munt de factors a favor de no presentar-nos, i un munt de factors en contra, i tots es poden respondre en igualtat de condicions. Hom pot pensar que renunciar a presentar-nos és el primer pas cap a la desaparició, però per una altra banda ens dóna més temps per reforçar la nostra presència a través d’activitats paral·leles a l’activitat electoral. I els arguments a favor de deixar córrer aquesta contesa electoral agafen més pes quan un analitza la situació del partit, que no pot contrarrestar la manca d’efectius per molta il·lusió que hi posem. No és res dolent: aquesta reflexió ens ha ajudat a alguns de nosaltres a comprendre que, abans de posar-nos-hi a fons en una nova campanya, ens hem de cuidar a nosaltres mateixos, mirar-nos al mirall i explorar les possibilitats de creixement que tenim.
Hi ha projectes il·lusionants a l’horitzó, tenim l’experiència de territorials que funcionen i estan molt engrescades. I encara que estiguem debilitats per una campanya electoral com la darrera, estic segur que tenim el potencial per tornar a donar guerra en el futur. Amb les idees pròpies més clares, i noves idees incorporades.
I sí, he votat a favor de renunciar. Però només a les eleccions, no a Pirates.
