L’Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP, versió pirata

Avís per navegants: encara que tingui el càrrec de portaveu de Pirates de Catalunya, aquest article representa la meva opinió personal de com crec que s’hauria de dur el procés des d’un punt de vista pirata, i en cap cas representa una opinió formal del Partit. Ara bé, sí que pretén iniciar el debat del mètode presa de decisions en cas de tenir representació.

A poques hores del final de l’Assemblea Extraordinària de la CUP de Sabadell, i després de la notícia de l’empat a 1515 vots entre les dues posicions majoritàries, reconec que via Twitter he anat fent propaganda de com de diferent seria aquest procés si enlloc de cupaires hi hagués pirates. En aquest sentit, m’agradaria fer una recreació de com podria haver passat tot en cas que Pirates de Catalunya hagués tingut 10 diputats i es trobés en la mateixa posició que la CUP.

Pas 1: tenim 10 diputats i cal votar un president

Si seguim file per randa el procés de presa de decisions a dins de Pirates de Catalunya, el que caldria fer és confrontar la votació a realitzar (l’elecció d’un president de la Generalitat) davant de les 3 lleis pirates. Si fem aquest exercici, ens trobem amb això: a priori, una elecció de president no va en contra de la Declaració Universal dels Drets Humans (tot i que es pot discutir si l’elecció de determinat president es pot considerar contrària a la DUDH), i tampoc va en contra de l’ideari de Pirates de Catalunya, de manera que l’elecció en aquest cas recauria en la militància de Pirates via Democràcia Directa.

Tanmateix, jo en aquest punt faria el matís següent: donat que els 10 diputats pirates no haurien d’actuar en nom del partit, sinó en nom de la ciutadania a la que representen, la votació sobre el sentit del vot dels 10 diputats pirates hauria de recaure en la ciutadania catalana en general. Així doncs, caldria obrir un procés participatiu, principalment digital, en el qual s’exposarien les tres opcions que els diputats tindrien a l’abast (sí-no-abstenció) i els pros i contres de cada opció.

Pas 2: interpretant els resultats

Un cop s’hagués dut a terme la consulta, el vot dels diputats pirates al Parlament seguiria escrupulosament els percentatges obtinguts en la votació. Així, si el 60% votés sí, un 30% no i un 10% abstenció, es traslladaria en deu sis diputats votant favorablement, tres votant en negatiu i un abstenint-se. Òbviament, caldria arrodonir els resultats en funció d’unes taules d’arrodoniment que caldria deixar ben clares en el moment de la votació io durant el recompte per no generar sospites de mala praxis.

Pros i contres

Òbviament aquest sistema no està exempt de problemes. A banda del més que probable problema del gap tecnològic que faria que un sector de la població més gran quedés exclosa del procés d’elecció, caldria ajustar els tempos de la votació en funció del marge de temps disponible per poder oferir a la ciutadania l’opció de prendre una decisió informada. D’altra banda, però, aquest sistema permetria que la decisió d’un grup parlamentari no estigués supeditada a les directrius de partit, i seria una bona prova de força de la demnocràcia directa a casa nostra.

En qualsevol cas, caldria veure la idoneitat de poder reproduir aquest comportament en la resta de preses de decisions. Potser això va més enllà de la pròpia manera de fer d’un partit polític, i s’ha de començar a parlar d’un canvi en la cultura democràtica de la població.

I vosaltres què en penseu? Creieu que és quelcom inabastable, o pel contrari, ho veieu força factible amb les facilitats que ens ofereixen els sistemes de vot electrònic? Deixeu la vostra opinió als comentaris!

11 comments on “L’Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP, versió pirata

David says:

Jo estic totalment d’acord amb la democràcia directa, i amb l’adopció de les noves tecnologies com a eina d’avenç social, així que l’únic que puc dir és que, quina llàstima que 5 dels diputats de la CUP no siguessin vostres…

epineda says:

En cas que hi hagués cinc diputats pirates, els percentatges s’hagueren hagut d’ajustar, però el procediment a seguir seria exactament el mateix. Quelcom que vam explicar en campanya i que la majoria de la gent a la qual se li explicava considerava, com a mínim, una tonteria. Però vaja, què hi farem: caldrà seguir treballant.

pau says:

Això només podria ser possible perquè nosaltres, com pirates i tot el contrari que la CUP, no haguéssim promès res que ens comprometés. Mai haguéssim dit que no acceptaríem al Mas ni tampoc que necessitaríem el 51% com mínim. Tampoc haguéssim arribat a aquest punt, senzillament perquè ja hauríem fet una consulta vinculant, on llavors sí que es necessitaria el 51% o més.

epineda says:

Però parlant d’un escenari on tinguéssim un conjunt de diputats insuficient per poder governar, però decisius per fer una investidura, caldria veure de quina manera hauríem de procedir. I aquí està el meu dilema: sempre he defensat que els diputats pirates prendrien certes decisions en base a allò que es decidís via democràcia directa, i crec que la investidura d’un president hauria de ser un d’aquests casos.

Crec que és quelcom que encara ens falta per acabar de parlar en general.

Josep M says:

Per mi no hagués estat tant fàcil.
Crec que s’hauria de confrontar els programes del presidenciable a la DDHH, si no hi hagués res en contra (i en contra considero no fer cap política activa d’habitatge, feina, pobresa,…) podríem procedir com tu dius, però d’haver alguna cosa, o inclús davant del dubte, és un no… Potser hauríem d’aplicar la segona llei per valorar que vulnera la primera xD

epineda says:

Jo crec que el procés que seguiríem a Pirates per votar o no a un presidenciable s’hauria de deslligar del debat sobre si el presidenciable és adient o no. És a dir, si el presidenciable té un programa immaculat respecte la DUDH, tampoc podem fer que sigui un sí de partida. El procediment hauria de ser el mateix.

Josep M says:

Si, deslligat si, però un pas previ, abans de decidir si se’l vota o no, hem de decidir si és “acceptable” (que no adient) o no… per exmeple, Mas pot ser adient, però per mi no és acceptable per la primera llei pirata…

Mireia says:

No acabo de veure clar que en el cas de la CUP tot Catalunya pugui votar, haurien de fer-ho els seus votants, si de cas (i com saps qui els ha votat?). Si vols que tot Catalunya decideixi el repartiment de vots hauria de ser aplicat a tots els diputats del parlament. Si no, no és gens just (per exemple: un votant de C’s vota a C’s que segur que votarà no i a més pot decidir què hauria de votar un diputat de la CUP). I això sense tenir en compte comentaris previs sobre què promet o no la CUP (que entenc que es presenta amb un programa i una ideologia concreta, i deixant de banda si va ser un error dir el No a Mas d’entrada). No és tan fàcil com simplement aplicar una metodologia de vot concreta, trobo.

epineda says:

Abans que res, merci pel comentari! El meu escenari no implicava en res a la CUP, només posava sobre la taula l’hipotètic cas de la conducta d’un grup de deu diputats de Pirates de Catalunya. Segons el meu entendre, el model que Pirates proposa és una manera de fer veure que una representativitat efectiva al Parlament és possible, car ara mateix l’única representativitat que semblen tenir els membres dels diversos grups parlamentaris és la de lels seves cúpules directives (quan no són les directives dels bancs amb els quals mantenen elevats deutes). La proposta Pirata no està exempta d’elements dissonants, com això que apuntaves dels militants de C’s decidint el vot dels de Pirates, però precisament aquest és un element dissonant en la cultura tradicional dels partits i grups parlamentaris des del restabliment de la democràcia. Si volem ser realment trencadors amb el sistema, els primers que hem de donar exemple som nosaltres, amb tot allò que comporta, doncs al final el que estem promocionant és un canvi de cultura democràtica.

Mireia says:

Merci, Enric. Al comentari vaig posar CUP perquè el titular posava CUP i perquè es feia referència a aquest cas ;). En tot cas, entenc el que comentes de que és una forma de fer canviar el sistema de decisions, però, tal i com ho planteges, llavors Pirates simplement hauria d’agafar els resultats de la resta del parlament i aplicar-los proporcionalment, perquè al cap i a la fi Catalunya hauria decidit a través d’altres partits ja posicionats en una (aquesta) qüestió. Jo penso que el sistema serveix si s’aplica a tot al parlament, però no només al grup de Pirates, és simplement injust. A banda d’això, per algunes qüestions clau simplement cal fer referèndum i llestos, però per d’altres penso que t’has de presentar amb un programa i unes línees ideològiques: les teves decisions han de tenir un sentit i una coherència en el seu conjunt (i no pots estar constantment preguntant a tota la ciutadania: cal trobar un punt mig entre la democràcia directa i l’operativitat). De fet, Pirates ja s’hauria presentat amb un programa X construït a partir de la participació ciutadana, no? quin sentit té tornar a preguntar quelcom que ja vas decidir i amb el que et vas presentar?. El que penso que cal és més cultura de la negociació i d’arribar a acords que arribin a cobrir les expectatives de la majoria i que, com defenseu, no ataquin els drets humans, etc. I sobretot, menys interessos partidistes. La situació actual està forçant als partits a treballar en aquest sentit, però encara falta camí (i a la societat també). Però bé, potser és que em falta evolucionar el meu pensament 😉

Lorena says:

Es complicado abrir un proceso digital donde toda la ciudadanía catalana pudiera manifestar su opinión vía telemática en tan poco tiempo.
Primero porque existe la brecha digital, segundo porque los intereses de ciertos sectores harían votar en masa a los suyos manipulando la votación.
En casos como este, apelaría a la Asamblea Pirata, con los afiliados hasta un mes antes de la elección, para que votaran la postura del partido.

Pero esto no creo que fuera necesario. Ya que aplicando la primera ley pirata al peograma y al candidato de Junts pel Si, quedaría descartado el apoyo al egocéntrico de Mas.
Su actual gestión está basada en un modelo de exclusión y estafa a la sociedad catalana y con mentiras respecto al Proces. Lo que dice en Catalunya, no lo hace en Espanya, y lo que exige el gobierno, también basado en la exclusión y en la estafa, Mas lo cumple sin rechistar, salvo para alimentar su ego.

Por lo tanto creo que queda totalmente descartado el apoyo a Mas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top