Comencem pel començament, ras i curt: el nudisme mola. Per començar és la forma més natural que té un de remullar-se, ja que encara he de conèixer algú que em digui que li agrada ficar-se a la dutxa vestit, per posar un exemple. I deixant de banda avantatges econòmics (t’estalvies diners en vestits de bany), estètics (no te queden marques blanques al final de l’estiu) i mèdics (el fet de no dur quelcom humit entre les cames més temps del normal redueix les possibilitats d’agafar infeccions d’orina, sobretot en el cas de les dones), practicar el nudisme et fa entrar en una mena de comunitat on al final acabes coneixent gent més enllà d’allò que la seva roba i complements et deixen entreveure. Ja pots ser un jutge del Tribunal Suprem, un empresari millenial d’èxit o un mileurista: a la platja nudista ets igual que la resta, un homo sàpiens com tots.
Malauradament, allò que hem redescobert com a part de la nostra naturalesa ho hem hagut de “protegir” legalment per evitar que entri en conflicte amb algunes característiques humanes força indesitjables. D’una banda, una societat que hipersexualitza els cossos nus, sobretot els femenins, empeny a un gran nombre de curiosos / voyeurs a anar a la platja nudista a omplir les seves ments d’imatges fantasioses. Aquesta actitud fa que en alguns casos ni aquestes platges es puguin considerar espais segurs per a les dones, tot i que en molts casos s’ha de dir que la mateixa comunitat practicant, sobretot els que ja porten anys, se n’adonen de la presència d’aquests éssers a les platges i els acaben fent fora.
D’altra banda, és curiós com el sentit del pudor i de la vergonya és una arma de doble full quan es tracta el tema de la convivència entre nudistes i tèxtis (aquells que porten una mica de roba per sobre). Sembla com molt acceptat que els espais nudistes són espais integradors, on la gent tèxtil ha de ser benvinguda sense obligar-los a treure’s el vestit de bany. Tanmateix, els espais no nudistes no tenen aquest talant integrador, i tot i que explícitament no està regulat que un hi hagi d’anar vestit, provar de fer nudisme en un d’aquests espais no està gaire ben vist. De les 350 platges catalanes inventariades per la Generalitat de Catalunya, una seixantena són espais naturistes (un 17%), i en aquesta seixantena els tèxtils tenen el mateix dret que els nudistes a gaudir de la platja. No és quelcom injust?
En resum, si no ets nudista o naturista, sigui per les raons que siguin, et recomano dues coses: no vagis als espais nudistes a fer el “mirón” si no vols endur-te alguna pedrada de propina, i si hi acabes anant fes el favor de treure’t el banyador. Et sentiràs més lliure, i respectaràs a la comunitat que s’aplega allà. I si no et sents còmode, tranquil! Tens encara 290 platges a tota Catalunya per poder-te remullar tot protegint la teva intimitat de mirades d’altres.
Ets nudista / naturista? Explica’m la teva experiència als comentaris. O per xarxes. Tu mateix!
Felicitats per les teves paraules.
Jo vaig tant a unes com d’altres i quan faig naturisme lo que mes m’agrada és no pensar en que fan els altres, i els mirons doncs prou problema ja tenen.
Feu naturisme et dóna llibertat felicitat i benestar fora roba a les platges. Petons
Gràcies a tu per les teves paraules! Aquesta crec que ha de ser l’actitud a cada moment: gaudir del moment i del contacte amb la natura. La resta de la gent que té problemes amb això, ja s’ho faran!
Totalment d’acord, integradors ho som els nudistes, moltes vegades es veuent parelles en que un d’ells no congrega amb aquesta practica, pero acompanya a la parella amb roba… no crec que passi a l’inrevés,! En quant a les dones soles i nudistes, com es en el meu cas, alguna vegada m’he sentit assetjada pel fet d’estar sola i nua en una platja … això indica que encara hi ha mentalitats poc entenedores del que vol dir el nudisme i es veuent en el dret de dir-te barbaritats, sort que només va ser això !!!
Amb tot, crec que, tret d’algun espècimen mes prehistòric, podem alliberar-nos per fi del tabú i ser una mica mes lliures.
Salut !!
Exacte! El punt del meu escrit era, per una banda, animar a la gent que hi va vestifda a que es tregui la roba (que tampoc passa res), i de l’altra puntualitzar aquest sentiment que moltres dones teniu d’indefensio anant-hi soles. Tot i així, sempre em quedo parat de la germanor i de la protecció que la mateixa comunitat naturista fa de la gent que s’hi acosta amb respecte i acabent practicant-ho.
Vaig proposar al meu poble, Monistrol de Calders, fer una ribera nudista però la presència de voyeurs ens ho va fer descartar.
Maties Ponsa
Ostres Maties! Quin goig llegir-te per aquí! La veritat és que és una mica trist això que expliques, hagués estat un reclam turític important pel poble. I que per culpa de l’actuació de quatre indesitjables no es pugui fer sap greu.
Tinc 72 anys i en fa molts que practico el nudisme. Estic totalment d’acord en tot el que escrius. Afegiria, però, un avantatge més. Quan vas nu et mostres físicament com ets, amb qualitats i defectes. Aquesta necessitat d’acceptar-te fa que et sigui més fàcil acceptar els altres, i no únicament a nivell físic, a tots nivells.
Pertanyo a l’Associació Naturista de la Platja de l’Aiguadolç (ANPA), de Vilanova i la Geltrú. L’any 2019 vam fer una enquesta als usuaris de la platja per saber el motiu que els impulsava a venir-hi. El 35% de les dones nudistes van dir que s’hi sentien més tranquil·les, menys observades; el 41% de les no nudistes van dir el mateix. Realment hi ha un clima relacional molt més respectuós que a d’altres platges vilanovines.
Els caps de setmana rebo els usuaris de la platja, i a tots els nous els explico que aquella és una platja nudista com han pogut veure a la senyalització. Alguns tèxtils argumenten que els poden anar on vulguin i que la llei els empara: totes les platges són de lliure accés per a tothom, nudistes i no nudistes. Aleshores els explico la situació: Vilanova té 3.500 metres de platja urbana, únicament 200 són considerats nudistes per l’Ajuntament. Jo em comprometo a defensar-los si algú els increpa per anar vestits (els sembla molt bé, normal), i a continuació els pregunto si ells estan disposats a defensar-me a mi si anem a la platja del costat, no nudista (ningú ho ha acceptat encara, i els sembla diferent). No es tracta de legalitat, es tracta de respecte. Si jo vaig a la platja del costat a comprar una beguda, em poso el pantaló per respectar el que a la seva platja és usual. Ells poden respectar la nostra treien-se’l o bé quedant-se a la platja del costat, que estan a tocar, separades per unes petites roques.
Si no defensem el nostre espai, arribarà un moment que haurem perdut el nostre dret.
Sóc usuari d aiguadolç i vaig fer una queixa al síndic pel tema del txiringitu i em va respondre que tenia tot el dret a anar nu
Jo respecto les persones no les seves malalties mentals i no em queda més remei que compartir com els manicomis d Escòcia que són a camp obert per tal que els Malalts sentin el respecte reciproc
eciproc
Aquesta és la clau: el respecte recíproc. En teoria, el mateix dret que tenen els tèxtils d’anar a la nudista l’hauríem de tenir els nudistes per despullar-nos a la tèxtil, però degut a aquest marc mental tirant a conservador, derivat de molts anys d’educació repressiva judeocristiana, aquesta reciprocitat està molt lluny de ser una realitat.
M’apunto la platja de l’Aiguadolç per anar-hi un dia, i espero trobar-m’hi a vós!
Avisa’ns, a veure si ens hi trobem!!!