Si ets de les persones que em segueixes per Mastodon (a aquestes alçades, espero que ja ho siguis), hauràs vist que des de fa poquet saludo cada matí dient el dia que és, però en un format una mica diferent a l’estàndard que tenim tots integrat. Per exemple, jo estic escrivint aquesta entrada al blog el diumenge 8 de març de 12023 HID, tot i que segurament el meu blog s’encarregui de “corregir-me” i dir-vos que realment la vaig escriure el 5 de març de 2023.
Doncs la clau està en aquest HID o “Holocena Internacia Dato”, un nom que m’he inventat en esperanto per anomenar a una Data Unida Holocena, un concepte que segurament necessiti una mica d’explicació.
Abraçant l’Holocè
Segons la Viquipèdia, l’holocè és l’època geològica que va des de fa aproximadament 10.000 anys fins ara, o sia que és l’època que estem vivint ara mateix. I també dona nom a un calendari que va proposar el científic italoamericà Cesare Emiliani, el qual volia deslligar el còmput dels anys de la nostra història a un fet com és el suposat naixement de Jesús. Si hi penses, té tota la lògica: tot i ser una convenció, al llarg de la història hi ha hagut altres calendaris que han definit l’inici de la seva era en base a altres fets històrics (la fundació de Roma, el naixement de Mahoma o el primer dia de la Creació segons la Bíblia). I cap d’aquests còmputs té la delicadesa d’incloure un Any 0, de manera que hom passa, per exemple, del 1 a.C. al 1 d.C, tot saltant-se un any.
Doncs amb la proposta holocena, l’únic que hem de fer és sumar 10.000 a l’any en curs i ja ho tenim. Si l’any és negatiu, el que es fa és restar de 10.001 l’any que sigui. Per tant, la fundació de Roma s’hauria produït l’any 9348, i ara seríem a l’any 12023.
D’aquesta manera, la gran majoria dels grans esdeveniments de la història de la civilització humana (per no dir tots) tindrien lloc en anys positius. Res d’anys abans de, o després de. Narmer, el primer faraó egipci, mor segons aquest còmput l’any 6876 (oficialment, any 3125 a. C.)
Recuperant el Calendari Fix Internacional
Aquesta idea de calendari fix universal pretenia posar una mica d’ordre en el còmput dels dies, setmanes i mesos de l’any. I la idea és força bona, la veritat! Com a punts importants destaco els següents:
- L’any té 13 mesos de 28 dies cadascun, repartits en 4 setmanes per mes.
- Tots els mesos comencen en diumenge, i acaben en dissabte. De fet, l’any comença en diumenge i acaba en dissabte.
- El 13è mes es diu Sol i va entre juny i juliol
- Si fas els càlculs, veuràs que això dona 364 dies. El dia que falta s’afegeix al final, no cau en cap dia de la setmana i s’anomena “Dia de l’Any” (també n’hi podríem dir Cap d’Any i ja està)
- En el cas dels anys de traspàs, el dia extra s’afegeix després del 28 de Juny, i tampoc es compta com un dia de la setmana, de manera que passem del 28 de juny (dissabte) al Dia de Traspàs, i seguim amb l’1 de juliol (diumenge)
Què guanyem amb això? Un calendari més uniforme, que no té sorpreses, en el que saps que el dia del teu aniversari sempre cau en el mateix dia de la setmana, i que no depèn de tradicions religioses i demés “supersticions”. I si creus que això només és l’invent d’un sonat amb molt de temps lliure i poca vida social, pensa-ho dos cops: va ser la millor proposta de calendari universal que es va tenir en compte per la famosa Lliga de Nacions (la precursora de la ONU, que també va pensar en adoptar l’esperanto com a llengua de treball), i la companya Kodak el va fer servir internament durant més de 40 anys.
D’acord, però avui quin dia és?
Doncs bé, si vols saber quin dia és avui, o qualsevol data del calendari que se’t passi pel cap, et deixo aquí un petit conversor de calendari que t’ho permetrà saber en un moment!
